No tenia res a perdre així que agafí llavor
Seca i negra que guardava com l'or al mocador
Era encara en l'esperança de que tindria consol

I a la terra d'un cossiol li posí en caure el sol
Un bressol per si creixia com digué el bruixot
Que amb arrels em prometia un fill o dos

I orella d'ase em feres collir, ungla de gat vaig cercar,
Didalera d'aiguavessant, falaguera de la vella

L'endemà no es feu tardar i al temps que el rou
Va brollar i va florir amb poca sort
Qui només venia per un dia, per un dia o dos

I a la terra del cossiol li posí en caure el sol
Un taüt per si moria la menuda flor
No tindré temps per posar-te
Ni tan sols un nom.

I orella d'ase em feres collir, ungla de gat vaig cercar,
Didalera d'aiguavessant,
i falaguera de la vella.

estiu 09

ha arribat el moment d' eixir de la letargia. des.hiverna .

pulso de araña
reTumbo y repico y pico
pistilos húmedos guardados entre los dedos
y por detrás de las orejas

silencio de piel hibernal-estallando-
la nieve burbujea colores.

El silencio es el grito más fuerte.

mi estómago está lleno de hilos
que se enredan cada vez que titubeo.
y se mezclan con el pan haciendo nudos
que matarán
una a una
mis invisibles cuerdas vocales.

La pared es blanca.
las líneas recogen el agua
Las palabras caen, se mojan,
y ya no pueden volar.